Els velers antics acostumaven a portar una petita construcció a coberta on s’instal·lava la cuina; en els pailebots solia trobar-se a popa del pal de trinquet, tot i que en el cas del Santa Eulàlia, anava a popa del pal major.
Es tractava d’un espai molt reduït, on amb prou feines es disposava de les mínimes comoditats per poder cuinar.
La porta s’obria cap a la proa, i d’aquesta manera s’aconseguia que l’empenta del vent la mantingués sempre tancada.
A l’hora de la restauració del Santa Eulàlia, es va haver de construir la caseta de la cuina i es va optar per una construcció que reproduís les característiques de les cuines originals, però de mida més gran, que permet treballar-hi còmodament.