El vaixell original va ser batejat amb el nom de Carmen Flores, el nom d’una filla de l’armador del vaixell, Pascual Flores, i fou construït a les Drassanes Marí, a Torrevieja, Alacant, un lloc on tradicionalment es construïen pailebots; es va dedicar a la navegació de cabotatge, des de l’any del seu avarament, el 1919, fins el 1928. Des de 1928 es va reconvertir en motoveler, en aplicar-li un motor, i va tenir diferents noms, com Puerto de Palma, des de 1928 fins 1935, i Cala San Vicens, de 1935 a 1975.
Més tard, va ser adquirit per l’empresa Kylon S.A., i amb el nom de Sayremar I, es va dedicar a recuperar vaixells i mercaderies enfonsades, fins l’any 1997, quan va ser adquirit pel Museu en subhasta pública; després de ser restaurat fins retornar-li la seva imatge original, l’any 2001 es rebatejà amb el nom de Santa Eulàlia, en honor a una de les patrones de la ciutat de Barcelona.
Les seves característiques tècniques són:
Eslora: 34.6 m (47 m incloent-hi el bauprès)
Mànega màxima: 8,5 m
Puntal: 3,79 m
Superfície vèlica: 526,4 m2
Nombre total de veles: 12
Alçària dels pals sobre coberta: 27 m
Motor: Volvo Penta 397 CV (291,91 Kw)
Tripulació actual: 8 (patró i 7 tripulants)