La comunicació és de les coses més importants per a un vaixell, en depèn tant el vaixell com les vides de les persones que hi naveguen. Els sistemes de comunicació al mar han evolucionat molt; des dels primers i simples crits entre una embarcació i una altra, fins a les telecomunicacions actuals, passant pels senyals lluminosos o la ràdio i el telègraf. Un dels sistemes, que deriva d'un antic codi del segle XIX, és l'anomenat “codi de banderes” (Banderes de senyalització marítima), regit pel Codi Internacional de Senyals de l’Organització Marítima Internacional (OMI).
Mitjançant el codi de les banderes de senyalització, un vaixell pot transmetre missatges. Es basa en l’hissat de banderes de diferents formes i colors, cadascuna de les quals representa una lletra de l'alfabet internacional, o un número del 0 al 9.
Per transmetre un missatge, s'hissen les banderes corresponents al pal més a prop de la proa, de dalt a baix. Les banderes es poden utilitzar amb la seva representació alfabètica o numèrica, amb el significat concret que representa cadascuna individualment o amb el significat concret que representa unes combinacions determinades de parelles o de trios.
Aquest codi ha quedat lleugerament desfasat amb l'arribada de nous sistemes de comunicació, però encara se segueix utilitzant en moments puntuals, i tots els vaixells estan obligats a dur les banderes a bord.
El Codi Internacional de Senyals (ICS) conté també els sistemes de senyalització de llums de senyal (codi Morse), de semàfors, radiotelegrafia i radiotelefonia.